
La neurociència ha estat una eina fonamental per comprendre el funcionament humà en diversos àmbits. Personalment, va ser aquest camp el que em va impulsar a aprendre la llengua de signes, no només per poder comunicar-me amb persones sordes, sinó també per entendre com processen neurològicament la informació.
Actualment, conceptes com neuroeducació i neurolingüística són àmpliament coneguts, però fa 27 anys no era així. La meva gran motivació va sorgir en llegir els llibres i estudis del neuròleg anglès Oliver Sacks, qui també era un prolífic escriptor d’històries clíniques. En aquell moment, estudiava la carrera de matemàtiques i vaig sentir la necessitat de comprendre les diferències en el processament de la informació per optimitzar l’aprenentatge. Això em va portar a aprofundir en la neurolingüística i la comunicació en llengua de signes.
Des d’aquest punt, vaig seguir un recorregut acadèmic i professional que va incloure la interpretació en llengua de signes, psicopedagogia i altres formacions relacionades. Després de més de 25 anys treballant amb persones que tenen problemes d’aprenentatge i dificultats de comunicació, he constatat que la comunicació en signes facilita en gran mesura la comprensió de conceptes. Aquesta forma de comunicació no exclou la parla ni l’ús de pictogrames, encara que, lamentablement, un 90% dels professionals de l’àmbit educatiu en aquest país no ho creuen.
És cert que és més senzill implementar un sistema de pictogrames que un sistema de comunicació basat en signes. Tanmateix, aquests mètodes no són excloents i funcionen de manera diferent a nivell neurològic. En resposta a això, he desenvolupat un sistema que he anomenat SAAC-SIGN, i a través d’ell vull explicar una mica el funcionament cerebral en utilitzar gestos.
L’ús de gestos i signes en la comunicació, activa àrees cerebrals específiques relacionades amb la memòria i el processament del llenguatge. Aquest enfocament permet una major retenció d’informació i facilita la comprensió en persones amb dificultats d’aprenentatge. A més, la combinació de signes i pictogrames en un sistema integrat pot oferir una solució més completa i accessible per a tots els usuaris.
En conclusió, la neurociència no només ha ampliat el nostre coneixement sobre com aprenem i processem la informació, sinó que també ha demostrat l’eficàcia de mètodes alternatius o augmentatius de comunicació a persones amb dificultat de comunicació oral-verbal.