Un primer pas per comprendre millor la persona i orientar adequadament el seu camí.
En l’àmbit educatiu i terapèutic, sovint apareixen dubtes sobre si una persona pot presentar alguna neurodivergència (TDAH, TEA, altes capacitats, dislèxia, entre d’altres). En aquests casos, el primer que cal fer és una avaluació acurada i respectuosa, per orientar tant la persona com la seva família i el seu entorn.
La persona i orientació adequada
Vivim en un context on sovint els testos es fan massa ràpidament i sense una visió holística, cosa que pot portar a diagnòstics equivocats o massa precoços. S’aconsella, per exemple, no fer un diagnòstic ferm abans dels 8 anys —si no hi ha signes molt evidents—, i en casos com les altes capacitats esperar fins als 12 anys, per respectar el procés evolutiu natural de la persona.
Per això, quan hi ha sospites importants, abans de passar directament a les proves diagnòstiques, cal treballar de manera conjunta aquells aspectes que poden dificultar l’aprenentatge o el desenvolupament social. El paper de la família és essencial: quan detecten que alguna cosa no encaixa i ho comparteixen, establim un procés d’acompanyament, d’observació i de treball gradual.
En els casos en què realment hi hagi indicis clars de neurodivergència, es fa una avaluació inicial i, si cal, es deriva la persona o la família a serveis especialitzats per realitzar un estudi complet i rigorós.